Ja s'acosten les festes de Nadal, així és què aquests dies el bloc parlarà principalment de coses relacionades amb aquestes festes.
Per començar us deleito amb aquest Poema de Nadal de
Tomàs Garcés:
AIRE DE NADAL
Els pastorets s’aturen
en un camí fondal.
Per l'aire s’entrelliguen
campanes i timbals.
El cel és ple de signes.
Ah, qui els sabés llegir!
Els àngels escrivien
amb fum esborradís.
De vagues meravelles
el cel s'amoroseix.
Una ferida oberta
és un somriure obert.
Pugem a la collada,
que els pastorets hi van.
En l’aire s'entrelliguen
campanes i timbals.
Podeu trobar aquest i altres poemes a la pàgina d'Àngel Daban.
Per cert, no deixeu de visitar la pàgina de
les meues xiquetes, elles també us volen felicitar el Nadal.
